<< previousnext >>

cute; on se troba l'or -i l'or d'aquella terra és el bo- i allí el bedeli i la pedra d'ònix. I el nom del segon riu, Geó, i ell cenyeix tota la terra de Cus. I el nom del riu terç, Tigris, qui va devés l'Orient d'Assur. I el riu quart, l'Éfrates.-

En qual manera Adam i Eva foren expel·lits de l'hort de l'Edem després de la desobediència, diu la Sagrada Pàgina:

-Llavors Jahvé Déu va fer per Adam i sa muller, gonelles de pell i els vestí. I digué Jahvé Déu: -Vet aquí, ja l'home s'és fet com un de nosaltres, coneixedor de bé i de mal. Ara, doncs, no sia que allargui la mà i culli també de l'arbre de la vida, i en mengi i visqui eternament... I el llançà Jahvé Déu de l'hort d'Edem, que colrés la terra de la qual fou pres. Va treure'n l'home i col·locà a l'Orient de l'hort d'Edem els Querubins, amb el glavi de foc brandant, per guardar el camí de l'arbre de la vida.-

¿On era la precisa situació de l'hort de l'Edem? ¿Què s'era fet, abandonat a ell mateix, sota la custòdia dels Querubins? ¿Com era l'arbre de la vida? Aquesta curiositat tempta les imaginacions, i el fruit n'és aquest doble llegendari, l'un, més tardà, d'origen cèltic, i l'altre bizantí qui ja figura en les Vides dels Pares de l'Erm.

La redacció de la primera llegenda, vull dir, _Les meravelloses navegacions de Sant Brandan i els seus monjos_, apareix per primera vegada, en llatí, devés mitjan segle onzèn. Aquesta argonàutida cristiana, aquesta odissea cèltica portada del mar nadiu a les costes franceses amb les invasions dels normands, impressionà fortament les imaginacions, i gairebé totes les llengües vulgars la copsaren. La nostra llengua no tingué aquesta sort: Tardanament j

next >>